Etiquetas

martes, 19 de abril de 2011

La rosa (C)

El próximo sábado es 23 de abril, día de Sant Jordi..... día de libros y rosas. Por esta razón, porque el sábado no sé si lo podré hacer, hoy os quiero regalar esta pequeña historia que escribí hace unos años.....
Y, porque será Sant Jordi, he creído oportuno poner también la versión en catalán.
Además, porque será Sant Jordi – y adelantándome al siguiente capítulo de “5 Espinas” – os quiero hacer otro regalo:
¡Aquí tienes, una rosa sin espinas!
Una rosa sin espinas.....
porque lo que realmente nos protege
no son las espinas
sino la belleza que nos rodea.....

Aquí tens, una rosa sense espines!
Una rosa sense espines.....
perquè allò que realment ens protegeix
no són les espines
sinó la bellesa que ens envolta.....

LA ROSA
Así – como la flor del principito – esta rosa quería ser bonita y especial.
Así – como aquella flor – ésta empezó a escoger los detalles de su apariencia cuando todavía era semilla.
En el interior de la tierra que la acogía, podía sentir el calor del sol y la frescura del agua.
Pensaba en el color, en la forma, en el tamaño y en la suavidad de cada pétalo.
Imaginaba el día de su nacimiento: Quería nacer el 23 de abril, quería ser una rosa de Sant Jordi, ¡una flor de amantes!
Quería ser roja, de un rojo intenso y apasionado..... Iba jugando con la combinación de las diferentes tonalidades, porque quería ser bonita y especial: bonita y diferente de las otras rosas.
Así – como la rosa de aquel pequeño mundo – la que tenía que nacer en este mundo, pensaba que sus espinas la protegerían de los peligros.
Salió de la tierra envuelta en un cáliz de sépalos suaves y un tallo elegante.
Los pétalos rojos, acunados por los sépalos verdes, seguían jugando con las diferentes tonalidades para conseguir un color realmente bonito, apasionado y diferente.
Llegó el día de Sant Jordi y la rosa todavía no estaba preparada..... no podía nacer, todavía no era perfecta.
Pasaban los días y la rosa seguía jugando con la combinación de los pequeños detalles..... sin poder nacer.
Pasaron muchos días y la rosa todavía no había nacido..... Le pasó el tiempo de nacer y, entonces, se dio cuenta que había pasado toda su vida siendo un capullo.....
A continuación transcribo la versión original y, después de ésta, añado una pequeña aclaración que me gustaría que leyeseis.

LA ROSA
Tanmateix com la flor del petit príncep, aquesta rosa volia ser bonica i especial.
Tanmateix com aquella flor, aquesta va començar a escollir els detalls de la seva aparença quan encara era una llavor.
Dins la terra que l’acollia, podia sentir l’escalfor del sol i la frescor de l’aigua.
Pensava en el color, en la forma, en la grandària i en la suavitat de cada pètal.
Imaginava el dia del seu naixement: Volia néixer el 23 d’abril, volia ser una rosa de Sant Jordi, una flor d’amants!
Volia ser vermella, d’un vermell intens i apassionat..... Anava jugant amb la combinació de les diferents tonalitats, perquè volia ser bonica i especial: bonica i diferent de les altres roses.
Tanmateix com la rosa d’aquell petit món, la que havia de néixer en aquest món pensava que les seves espines la protegirien dels perills.
Va sortir de la terra envoltada per un calze de sèpals suaus i una tija elegant.
Els pètals vermells, acaronats pels sèpals verds, seguien jugant amb les diferents tonalitats per a aconseguir un color realment bonic, apassionat i diferent.
Va arribar el dia de Sant Jordi i la rosa encara no estava preparada..... no podia néixer, encara no era perfecta.
Van passar els dies i la rosa seguia jugant amb la combinació dels petits detalls..... sense poder néixer.
Van passar molts dies i la rosa encara no havia nascut..... Li va passar el temps de néixer i, aleshores, es va adonar que havia passat tota la seva vida sent un capullo..... perdó!, un capoll.
Aclaración de uso: En catalán, capullo de flor se dice “capoll”, pero cuando se usa la palabra despectivamente se dice capullo (“Serà capullo!”, por ejemplo).
¡Qué paséis un buen Sant Jordi!

3 comentarios:

  1. ¿Sabes que me encanta tú blog querida?(:
    Lo descubrí hace tiempo, pero me he dado cuenta hoy de que era tuyo xD
    Supongo que sabes quien soy ¿no? x)
    Si no te dejo visitar mi pequeño blog:
    http://largashistorias.blogspot.com
    ¡Besos!

    ResponderEliminar
  2. Bueno..... Acabo de ver el comentario y, por tanto, todavía no he visitado tu pequeño blog pero, así y todo, me aventuro a suponer que eres mi sobrinilla Cinta..... Te visito y desvelo el enigma. ¡Un besillo!

    ResponderEliminar
  3. Ya he visitado tu blog, querida. La verdad es que no me he aclarado más que antes. ¿Eres la hija de mi hermano el cuarto? Si eres ella (es decir, tú) dímelo, ¡¡que te seguiré!!

    ResponderEliminar